Etiqueta de la revista

llibre i literatura txeca

19 articles.

cultura

Surt «Napalm al cor» traduït al txec

L’editorial Euskaldun anuncia la publicació de la traducció al txec de Napalm al cor, la novel·la de Pol Guasch. L’ha traduït Vít Groesl, i surt gràcies al suport del Ministeri de Cultura txec i de l’Institut Ramon Llull. Els lectors d’aquesta revista la podeu llegir en original, però us la posem aquí per si us … Continua llegint «Surt «Napalm al cor» traduït al txec»

cultura

Presenten a Praga la traducció al txec de «Canto jo i la muntanya balla», d’Irene Solà.

El 5 de març s’ha presentat a Praga la traducció al txec de la novel·la Canto jo i la muntanta balla, d’Irene Solà, un dels llibres de més èxit de la literatura catalana recent. Un acte petit, quasi íntim, promogut per l’organització col·legial dels traductors literaris txecs, Obec Překladatelů. Han parlat el traductor, Michal Brabec, … Continua llegint «Presenten a Praga la traducció al txec de «Canto jo i la muntanya balla», d’Irene Solà.»

cultura

Societat txeca (des)coneguda

Del bloc de notes d’un sociòleg txec jove Pavel Pospěch (1980) és sociòleg i ensenya a la Universitat Masaryk (MUNI) de Brno. Ha publicat el 2022 una reimpressió del llibre Neznámá společnost («Societat desconeguda»), que va sortir el 2021, amb notes i aportacions interessants per conèixer la societat txeca d’ara mateix i revindicar la posició … Continua llegint «Societat txeca (des)coneguda»

cultura

Bohumil Hrabal a la Lectora

Continua la sèrie sobre literatura txeca a la revista La lectora, escrita per Elena Casas, que ha estat lectora de català de Brno. La tercera entrega està dedicada a Bohumil Hrabal i Trens rigorosament vigilats, amb una nova traducció. És el llibre més popular, adaptat en una pel·lícula deliciosa de Jiří Menzel, Oscar de 1966. Hrabal … Continua llegint «Bohumil Hrabal a la Lectora»

cultura

Karel Čapek a La Lectora

Continua la sèrie sobre literatura txeca a la revista La lectora, escrita per Elena Casas, la lectora de català de Brno. La segona entrega està dedicada a Karel Čapek, un dels autors del cànon txec. Avui és un clàssic de domini públic, ja no s’han de pagar drets per publicar-lo, i llegit avui també sembla … Continua llegint «Karel Čapek a La Lectora»

cultura

Literatura txeca a La Lectora

L’Elena Casas, la lectora de català de Brno, comença a parlar de literatura txeca a la revista La lectora: Aquesta definició del txec rialler, foteta i irònic contraposat al greu i turmentat caràcter alemany del personatge de Kafka és una fantàstica definició del tipus de literatura de què vull parlar i de la qual Hašek … Continua llegint «Literatura txeca a La Lectora»

cultura

S’ha mort Jan Schejbal

Jiří Pešek al seu blog es fa ressò en txec del traspàs de Jan Schejbal el proppassat 20 de juny. Aquí li vam fer una entrevista en profunditat sobre la seva vida i obra. El fet és que Schejbal va ser entre els anys seixanta i vuitant del segle passat l’únic traductor al txec de … Continua llegint «S’ha mort Jan Schejbal»

cultura

Per Sant Jordi, Maria Barbal

Dins dels actes de Sant Jordi les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior proposen una conversa entre l’escriptora Maria Barbal, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, i els seus traductors a l’italià, l’eslovè, l’anglès, el serbi, l’hongarès, l’occità, el castellà, el portuguès i el neerlandès. Els conferenciants parlaran sobre el … Continua llegint «Per Sant Jordi, Maria Barbal»

cultura

Jaroslav Hašek i «El bon soldat Švejk»

Els llibres i els autors del canon txec (3) És un altre dels llibres que constitueixen la identitat txeca. Està traduït al català per Monika Zgustová, i se n’han fet pel·lícules i teatre. Brecht va adaptar al teatre l’original, que passa durant la Primera Guerra Mundial, a la Segona, i va fer que Švejk conegués … Continua llegint «Jaroslav Hašek i «El bon soldat Švejk»»

cultura

Publiquen en txec Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís

La novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, s’ha publicat en txec, traduïda per Michal Brabec, un traductor jove i brillant que va col·laborar a la |REVISTA|KAMPA| amb aquest article de tema històric. Aquí teniu la ressenya en txec de Jo soc aquell… a la web del distribuïdor. És una novel·la … Continua llegint «Publiquen en txec Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís»

cultura

El robot i l’intel·lectual humanista

Els llibres i els autors del canon txec (2) Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula «robot». Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec «jdu do roboty» vol dir col·loquialment … Continua llegint «El robot i l’intel·lectual humanista»

cultura

Božena Němcová i «Babička»

Els llibres i els autors del canon txec (1) Božena Němcová és al currículum escolar i als bitllets de 500 corones perquè va publicar Babička (L’àvia) el 1855. És una novel·la curta que és important històricament perquè és la primera lectura en llengua txeca moderna que arriba en massa a la població. Fins aleshores la … Continua llegint «Božena Němcová i «Babička»»

cultura

«Jo confesso» en txec: entrevista a Jan Schejbal

Jan Schejbal (nuvol.cat) Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Recuperem una entrevista publicada el 2016, després de la seva traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. En l’entrevista Schejbal explica amb una certa extensió els orígens i la trajectòria, el que era editar literatura durant el règim comunista. Al final … Continua llegint ««Jo confesso» en txec: entrevista a Jan Schejbal»

cultura

Praga Magica

Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible. Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. … Continua llegint «Praga Magica»

cultura

La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.

La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper … Continua llegint «La cultura de la Primera República. Čapek a Barcelona i Rodoreda a Praga.»

cultura

Els nens de Husák i l’amor

Presentem dues obres d’autors txecs que estan publicant ara. Són dues veus, una masculina i femenina. Són obres de testimoni generacional, fetes per gent que estan dins d’allò que la sociologia txeca designa com «Husákovy děti» o nens de Husák, pel president de l’època en què van néixer, els anys setanta. Avui ronden la cinquantena … Continua llegint «Els nens de Husák i l’amor»

cultura

Franz Kafka, mascota turística

Kafka va néixer i viure a Praga. Avui és una mascota turística de la ciutat. Hi ha un museu que de fet és una trampa per a turistes, amb botiga al final. Hi iniciatives com una fundació dedicada a la memòria de l’escriptor i a l’herència cultural jueva, amb una llibreria molt completa. El lloc … Continua llegint «Franz Kafka, mascota turística»

Cerca altres temes →