Per entendre Budapest, val la pena començar al mig d’un pont. A l’oest, Buda s’enfila pels turons i el castell domina una successió de teulades i muralles. A l’est, Pest s’estén en pla, amb el Parlament arran d’aigua i un entramat de carrers que mena cap als mercats, les avingudes i els barris residencials. El Danubi, ample i sovint gris, permet llegir d’un cop d’ull aquesta diferència. Si es travessa el pont a peu, el contrast es nota també a les cames: d’una banda hi ha pendents i escales; de l’altra, quilòmetres de ciutat gairebé plana.

Fotocrom d’època del castell reial de Buda, vist des de la riba del Danubi
El castell reial de Buda en un fotocrom d’època. Domini públic. Fitxa de Wikimedia Commons.

Una capital feta de tres ciutats

El nom modern va néixer el 1873, amb la unió de Buda, Pest i Óbuda. El pont de les Cadenes, acabat el 1849, ja havia donat una connexió permanent a les dues ribes. Al nord, Óbuda conserva les restes d’Aquincum, una ciutat romana de la província de Pannònia. Al turó del castell, la forma dels carrers remet a l’edat mitjana, mentre que moltes façanes reflecteixen l’empremta barroca i les reconstruccions posteriors. Al mateix recinte, la Galeria Nacional Hongaresa permet posar noms i obres a una història que, vista només des del mirador, es podria confondre amb una successió de palaus.

Gran part de l’aspecte monumental de Pest es va configurar a finals del segle XIX, quan la capital creixia dins la monarquia austrohongaresa. El Parlament neogòtic, l’avinguda Andrássy i l’Òpera donen la mesura d’aquella ambició. Sota l’avinguda corre la línia M1, inaugurada el 1896 i considerada el primer ferrocarril subterrani de l’Europa continental. Els seus accessos i les andanes curtes fan visible l’escala d’aquell primer metro. Les ribes del Danubi, el barri del castell i l’avinguda formen part del conjunt reconegut com a Patrimoni Mundial. Fitxa del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Fotocrom històric d’una avinguda de Budapest amb vianants i edificis de diverses plantes
Una avinguda de Budapest en temps de la monarquia austrohongaresa. Fotocrom de la Biblioteca del Congrés, domini públic. Fitxa de Wikimedia Commons.

Les memòries que conviuen a Pest

Pest permet passar dels grans edificis a històries més íntimes en pocs carrers. Al barri d’Erzsébetváros, la Gran Sinagoga del carrer Dohány és un dels llocs des d’on conèixer la història jueva de la ciutat. A la riba del Danubi, el memorial de les sabates recorda les víctimes assassinades pels feixistes hongaresos de la Creu Fletxada durant la Segona Guerra Mundial. Les sabates són a tocar de l’aigua. Cal acostar-s’hi i mirar a terra, un gest ben diferent del que demanen les cúpules i els monuments de l’altra banda del passeig.

La revolta hongaresa de 1956 també es pot llegir sobre el terreny. Va començar amb una mobilització estudiantil i es va convertir en un aixecament contra el règim i la tutela soviètica, reprimit militarment. Davant del Parlament, la plaça Kossuth ofereix un punt de partida per recordar aquells dies. Si es vol seguir el fil cultural del país, el Museu Nacional Hongarès i els equipaments de música de la ciutat ofereixen altres entrades. En aquesta capital, els noms de Franz Liszt i Béla Bartók es troben tant a les sales de concerts com al mapa.

Banys, mercats i vida de barri

Els banys termals són una manera de veure la ciutat a un altre ritme. El complex Széchenyi és al parc Városliget, darrere de la plaça dels Herois. A Buda, el Rudas conserva el nucli d’un bany de l’època otomana, amb una sala voltada sota la qual l’aigua ocupa el centre. Les dues experiències ajuden a entendre la varietat dels banys de Budapest. La pràctica de banyar-s’hi forma part de la vida de la ciutat, i cada establiment té les seves normes d’accés i els seus horaris.

Al Mercat Central, a la banda de Pest del pont de la Llibertat, les parades de verdures, embotits i pebre vermell donen una altra entrada a la cultura hongaresa. El gulyás acostuma a ser una sopa de carn, verdura i pebre vermell. El lángos és una massa fregida que es pot menjar amb all, crema agra o formatge. I els főzelék, plats de llegums o verdures amb una textura espessa, expliquen una part de la cuina de cada dia que queda sovint fora de les cartes pensades per a visitants.

Per entendre com canvia Pest a mesura que ens allunyem del riu, es pot caminar pel barri de Józsefváros o prendre un tramvia pel Gran Bulevard. Entre una parada i l’altra es veuen patis interiors, comerços de proximitat i edificis de procedències diverses. L’illa Margarida ofereix una pausa entre Buda i Pest. Es pot caminar pel parc i tornar a la ciutat pel pont Margarida, des d’on el Parlament i el castell recuperen les seves proporcions dins del paisatge.

L’hongarès també fa visible una diferència amb altres capitals veïnes. És una llengua de la família uràlica, amb una gramàtica i un vocabulari que poden resultar poc familiars per a qui arriba parlant català. Al carrer, però, algunes paraules serveixen de seguida: utca vol dir carrer, tér vol dir plaça i híd vol dir pont. Reconèixer-les permet llegir els noms de les parades i entendre millor les indicacions del mapa.

Els cafès de Budapest ofereixen un contrast semblant al dels banys. Al costat dels salons històrics, grans i ornamentats, hi ha establiments petits on el cafè acompanya una conversa, una lectura o una estona de feina. Fer-hi una pausa ajuda a fixar-se en el que passa entre els monuments: qui travessa la plaça, on s’atura el tramvia i com canvia el carrer quan comencen a tancar les botigues.

Una primera passejada

Un recorregut senzill comença a la plaça Kossuth, passa pel memorial de les sabates i travessa el pont de les Cadenes. A Buda es pot pujar al barri del castell i baixar després cap a la riba per veure la ciutat des d’un altre angle. Un segon itinerari pot seguir l’avinguda Andrássy fins a la plaça dels Herois i el parc. Combinar aquests trajectes amb un mercat, un cafè o unes hores als banys dona una idea més completa de Budapest. El Danubi serveix de referència per tornar-se a orientar, però els carrers que se n’allunyen expliquen com es viu a la capital.