L'any 2009 l'escultor català més internacional, Jaume Plensa, va instal·lar a Praga la seva escultura We en una exposició temporal. Aquest mes de juny ha quedat instal·lada a Praga Nest. El lloc és a Bořislavka, al carrer Evropská, davant de l’entrada de l’espai artístic Artium, prop de l’edifici del grup inversor KKCG. L’escultura fa 4,5 metres d’alçada, està realitzada en bronze i pintada de blanc. Representa un cap femení allargat que descansa sobre unes mans humanes. El títol, Nest, es pot traduir com a «niu», però també suggereix protecció, acollida i una mena d’abraçada.

Nest és una escultura d’esperança. Plensa considera que vivim una època marcada per guerres, tensions polítiques, violència contra la natura i violència contra les dones. Davant d’aquest context, defensa la bellesa com una forma de resistència i de transformació quotidiana.
El cap és un element central en l’obra de Plensa. Per a ell, és la part més important del cos humà: el lloc on viuen els somnis, els desitjos, les pors, el dolor i la memòria. A Nest, aquest cap femení reposa sobre unes mans que el sostenen i el protegeixen. La figura transmet fragilitat, però també dignitat. Té els ulls tancats, com si mirés cap endins.
La figura femenina també té un paper essencial en el pensament de Plensa. L’artista la relaciona amb la memòria, el naixement, la bellesa i la capacitat de regeneració. En aquest sentit, Nest no és només una escultura formalment bella. És una obra sobre la protecció de la vida interior, sobre la necessitat de cuidar els somnis i sobre la possibilitat de trobar esperança en un temps difícil.

Per què Nest és on és i com s'hi pot arribar
Darrere de la instal·lació de Nest a Praga hi ha Valea Art i la família Komárek. Forma part del seu suport a la cultura, l’art i l’educació. KKCG, el grup empresarial vinculat als Komárek, té els seus orígens en el sector energètic, i posteriorment s’ha diversificat cap a àmbits com les loteries, la tecnologia i el sector immobiliari. En aquest cas, l’empresa i el mecenatge privat han contribuït a introduir una obra pública d’alt nivell en el paisatge urbà de Praga.
Les oficines centrals de KKCG es troben a Evropská 866/71, Praga 6, i Nest és l'escultura que ha de donar personalitat i caràcter a l'edifici i el seu entorn. La connexió amb metro és molt bona gràcies a l’estació de Bořislavka, però cal sortir per la banda correcta. Si se surt per l’altra banda, no es pot travessar el carrer directament. Tampoc no hi ha aparcament fàcil per visitar l’escultura. Dins de l’edifici hi ha diverses exposicions artístiques i alguns vídeos d’altres obres de Plensa.
És un exemple de manual de com una escultura pot elevar un entorn d'oficines convencional, que per més que tingui la millor arquitectura sense el missatge humanista de l'art quedaria fred.

Plensa a Europa Central
Plensa ja tenia presència en altres espais d’Europa Central. Al mapa de les seves obres públiques apareixen, per exemple, Awilda a Salzburg, Ludwig’s Dream a Baierbrunn, Kaspars Baum a Ansbach i Air-Earth a Bamberg, totes a Baviera, excepte la primera, situada a Àustria. Ara Praga s’afegeix de manera permanent a aquest recorregut centreeuropeu.




L'escultura de Jaume Plensa
Jaume Plensa va néixer a Barcelona el 1955 i es va formar a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. A partir de la primera exposició, el 1980, ha residit i treballat en diverses ciutats, per tot el món.
Una part essencial de la seva obra es troba en l’espai públic. Té escultures en ciutats d’Espanya, França, el Japó, Anglaterra, Corea, Alemanya, el Canadà i els Estats Units, entre d’altres. Plensa és, per tant, un escultor català amb una projecció internacional molt notable. Però la seva universalitat no ve només del nombre de ciutats on és present. Ve sobretot del tipus de llenguatge que ha construït: figures humanes, rostres, lletres, silenci, bellesa i una voluntat constant de parlar a les persones.
Personalment puc dir que We, l’anterior escultura de Plensa exposada temporalment a Praga, l'he vist a Xangai, Singapur i Boston. Ara bé, en cap lloc tenia una relació tan forta amb el lloc com a Praga. A la plaça Jan Palach, a la vista del Castell de Praga, i a la plaça mateix, davant l’escola d’arts, l'auditori del Rudolfinum, el lloc de la música, i la facultat d'humanitats de la universitat Carolina de Praga.

La idea de We partia dels alfabets del món. Plensa, que sovint treballa amb lletres de l’alfabet llatí i amb el català, va utilitzar en aquella ocasió escriptures diverses. Lletres àrabs, hebrees, xineses, índies i d’altres cultures apareixien barrejades dins d’una mateixa figura. Per a ell, l’escriptura és una fotografia d’una cultura: cada alfabet reflecteix una manera de mirar la realitat. Quan tots aquests signes conviuen en una sola obra, apareix una imatge de la diversitat humana: tots junts, però cadascú amb el seu caràcter propi.
En relació amb la seva escultura, Plensa ha dit que no fa escultures per a una ciutat ni per a un país, sinó per a les persones. Aquesta frase explica molt bé el seu art públic. Les seves obres no busquen imposar un discurs polític o nacional. Busquen generar un diàleg humà. Són escultures que conviden a acostar-s’hi, a allunyar-se’n, a mirar-les des de diferents punts i a deixar que el temps en canviï la percepció.
També ha explicat que les escultures necessiten temps per arrelar. Les compara amb arbres que s’han plantat en un jardí i que necessiten tranquil·litzar-se abans de respirar bé dins la terra. Una escultura passa per la foneria, la pintura, l’embalatge, el transport i la instal·lació. Arriba al lloc amb una mena de tensió acumulada. Només amb el temps es relaxa, s’adapta i es revela completament a la comunitat.
Una altra idea important en Plensa és la bellesa com a necessitat humana. L’artista ha explicat que la seva experiència durant la guerra de Bòsnia va transformar la seva manera d’entendre el paper de l’art. En un context de dolor i destrucció, va comprendre que les persones no necessiten veure la guerra repetida una vegada i una altra en quadres o escultures. Necessiten una flor sobre la taula. Necessiten bellesa. Necessiten alguna cosa que els permeti continuar vivint.
La projecció de la creativitat catalana al món
El 2026, l’any del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i del 150è aniversari del naixement de Pau Casals, Jaume Plensa continua projectant la creativitat catalana al món. Gaudí ho va fer des de l’arquitectura, Casals des de la música i Plensa ho fa des de l’escultura pública. Són llenguatges diferents, però tots comparteixen la capacitat de sortir de Catalunya i dialogar amb el món.
Per això val la pena anar a veure Nest en persona. Les fotografies poden mostrar-ne la forma, però no poden reproduir del tot l’experiència física d’una escultura en l’espai urbà. Cal veure-la de prop i de lluny. Cal passar-hi pel costat. Cal observar com canvia segons la distància, la llum i el moviment de les persones.
Encara és aviat per saber si Nest es convertirà en un punt de trobada de Praga 6. Les escultures, com diu Plensa, necessiten temps per arrelar. L’any 2009, We va arribar a Praga de manera temporal. El 2026, Nest ha arribat per quedar-se. I potser aquesta és la millor manera de resumir la història: Jaume Plensa ha tornat a Praga, i aquesta vegada per quedar-se.
Carles Brunat i Betrán és economista