La reforma del finançament de la ràdio i la televisió públiques i els intents de retallar els ajuts al cinema han mobilitzat periodistes, cineastes, actors i estudiants contra el govern d’Andrej Babiš. L’executiu defensa que vol estalviar i alleugerir la càrrega dels ciutadans; els professionals alerten del risc de dependència política.

La disputa pel futur de la televisió pública txeca ha sortit dels platós i ha arribat als carrers. El 3 de novembre, treballadors de Česká televize i Český rozhlas van fer una vaga d’un dia contra la reforma del finançament que impulsa el govern d’Andrej Babiš. Les emissions es van reduir i milers de persones es van manifestar a Praga i altres ciutats. Entre els participants hi havia estudiants, artistes i professionals de la cultura. La protesta ha convertit una discussió pressupostària en un conflicte sobre les garanties d’independència dels mitjans públics.
Al mateix temps, el govern ha obert un altre front amb el cinema. El ministre de Cultura, Oto Klempíř, ha qüestionat el pressupost del Fons Estatal de l’Audiovisual i ha rellevat el president del seu òrgan rector. Les associacions professionals han reaccionat amb contundència. Després de dies de tensió, el govern va aprovar el 2 de novembre la proposta pressupostària inicial del fons per al 2027. El conflicte immediat pels diners s’ha desencallat, però continuen obertes les discrepàncies sobre el funcionament i el finançament futur del sector.
Les dues crisis tenen una connexió material: la televisió pública també produeix cultura i participa en el finançament del cinema. Però comparteixen, sobretot, una pregunta política: quines garanties necessiten els organismes públics perquè les decisions del govern sobre els seus recursos no condicionin la informació i la creació?
El cànon, al centre del conflicte
La reforma dels mitjans públics vol suprimir el cànon que paguen les llars i substituir-lo per finançament procedent dels pressupostos estatals. Actualment, la quota mensual és de 150 corones txeques per a la televisió i 55 per a la ràdio: 205 corones en conjunt.
Aquest sistema havia estat actualitzat feia relativament poc. La reforma que va entrar en vigor el maig del 2025 va incrementar les quotes, ampliar el conjunt de contribuents i introduir un mecanisme d’indexació. La proposta actual representa, per tant, un canvi de direcció respecte d’aquella aposta per reforçar el finançament mitjançant el cànon.
El govern presenta la supressió del pagament com el compliment d’un compromís electoral. Babiš sosté que els ciutadans i les empreses han de suportar menys càrregues i rebutja que la reforma persegueixi controlar els mitjans. La coalició defensa que les aportacions pressupostàries poden oferir estabilitat al servei públic. L’oposició i els treballadors, en canvi, adverteixen que el nou sistema facilitaria la pressió política sobre les dues corporacions.
La discussió no es limita a l’origen dels diners. La proposta també incorpora una reducció del finançament d’aproximadament el 15%. Segons el desglossament publicat pel diari Novinky, les assignacions previstes serien de 5.740 milions de corones anuals per a Česká televize i de 2.070 milions per a Český rozhlas. Les corporacions alerten que el canvi obligaria a revisar l’abast de la seva activitat.
Són dues qüestions diferents que la reforma acumula: disposar de menys recursos i passar a rebre’ls per una altra via. La primera afecta la capacitat de produir i emetre programes; la segona planteja quines barreres protegiran les redaccions davant d’eventuals ingerències.
El finançament pressupostari, per si sol, no demostra que hi hagi control governamental. El punt decisiu és com es fixa l’aportació, amb quina previsibilitat i amb quines garanties davant de decisions discrecionals. Aquest és el terreny on els crítics consideren insuficient la proposta de Babiš.
Una votació de matinada i una vaga excepcional
La tramitació parlamentària ha accentuat el malestar. El projecte va superar la primera lectura a la Cambra de Diputats la matinada del 24 d’octubre, després d’una sessió nocturna. Segons Radio Prague International, la votació es va celebrar a les 4.36. La reforma encara ha de completar el recorregut parlamentari: haver superat aquest primer tràmit no equival a l’aprovació definitiva.
La vaga del 3 de novembre va donar visibilitat al rebuig dels treballadors. La televisió va recórrer a material d’arxiu i butlletins més curts; la ràdio va alterar també la programació. Les mobilitzacions van reunir milers de persones i van rebre suport de sindicats, representants universitaris, artistes i organitzacions internacionals dels mitjans.
L’argument dels vaguistes és que una reforma d’aquesta importància necessita debat públic i garanties legals. Babiš nega que vulgui sotmetre les corporacions a l’Estat i ha deixat oberta la possibilitat de modificar el text durant la tramitació. Els representants de la protesta també admeten que es pot discutir un canvi de model, sempre que protegeixi la independència editorial.
La discrepància, doncs, no és necessàriament entre conservar cada detall del sistema vigent o renunciar al servei públic. És sobre les condicions del canvi: la quantitat de recursos, la manera de decidir-los i la protecció dels professionals que han de fiscalitzar el mateix poder que els finança.
El cinema, davant d’una retallada de gairebé la meitat dels ajuts
El conflicte cinematogràfic va esclatar quan Klempíř va reclamar reduir en uns 400 milions de corones una partida de suport a l’audiovisual prevista en 787,5 milions per al 2027. La rebaixa hauria deixat aquesta partida en aproximadament 387,5 milions: una caiguda d’entorn del 51%.
La precisió és important: no es tractava de reduir a la meitat tot el pressupost del Fons Estatal de l’Audiovisual. La retallada afectava una partida de suport concreta dins d’un organisme que també administra incentius als rodatges i altres recursos.
Els quinze membres de l’òrgan rector del fons van rebutjar la reducció. Argumentaven que els diners ja s’havien distribuït entre les convocatòries previstes i que alterar-los afectaria la preparació dels projectes. També qüestionaven que la mesura generés l’estalvi anunciat per a les finances estatals: segons el fons, l’aportació mínima de l’Estat està establerta legalment i una part dels recursos procedeix d’altres ingressos propis.
Per als professionals, la previsibilitat és essencial. Una pel·lícula es prepara mitjançant compromisos successius de productores, coproductors i altres finançadors. Quan una convocatòria canvia després d’haver-se anunciat, la incertesa pot afectar tota aquesta cadena.
L’Associació de Productors de l’Audiovisual, l’APA, va advertir que una reforma que desestabilitzés el sistema perjudicaria tant la creació com l’activitat econòmica. En particular, va alertar de les conseqüències que tindria una eventual desaparició dels incentius als rodatges per als llocs de treball, els estudis i les empreses de postproducció. Era l’advertiment d’una organització directament interessada en la continuïtat del model, però mostrava que el conflicte ultrapassava el debat sobre les subvencions a pel·lícules concretes.
El relleu de Petr Dvořák
La confrontació va adquirir una dimensió personal amb el relleu de Petr Dvořák, antic director general de Česká televize, al capdavant de l’òrgan rector del fons.
Klempíř va justificar la decisió per les discrepàncies sobre la gestió econòmica i per una col·laboració que considerava insuficient a l’hora de buscar estalvis. Dvořák havia qualificat la proposta de reducció dels ajuts de precipitada i mancada de discussió.
El Ministeri de Cultura va assegurar, per la seva banda, que els incentius als rodatges ja concedits no estaven amenaçats. En una comunicació sobre el relleu, també va explicar que una eventual pròrroga pressupostària no comportaria automàticament cancel·lar les convocatòries previstes. Admetia que podia afectar el calendari d’alguns pagaments, però negava que anul·lés els drets reconeguts als beneficiaris.
Aquesta distinció ajuda a delimitar el conflicte. Les garanties del ministeri sobre compromisos ja adquirits no resolien totes les inquietuds del sector, que també reclamava certesa sobre els projectes futurs i les regles amb què serien avaluats i finançats.
Una rectificació per al 2027
El 2 de novembre, després de reunir-se amb representants de l’audiovisual, el govern va aprovar la proposta pressupostària inicial del fons: 2.390 milions de corones per al 2027, dels quals 1.500 milions destinats a incentius als rodatges.
Babiš va atribuir l’intent de retallada a un malentès, atès que es tractava de despeses derivades del marc legal. La decisió va permetre desencallar la proposta del govern, però no tanca el debat sobre els exercicis següents. El mateix primer ministre va situar la discussió del finançament futur en la preparació del pressupost del 2028.
L’APA va presentar l’aprovació com un primer resultat de la resposta conjunta del sector. La seva prioritat, segons va explicar en el balanç dels fets, és assegurar unes condicions estables més enllà del 2027. La proposta encara ha de passar per la Cambra de Diputats.
Per què els cineastes defensen la televisió pública
El vincle entre els dos fronts és especialment estret a Txèquia. Česká televize es presenta com el principal coproductor del cinema del país. La seva activitat inclou llargmetratges, documentals, animació i altres formes de producció pròpia, a més dels informatius. Una reducció de recursos, per tant, pot repercutir també en productores i creadors que treballen fora de la corporació.
Això explica que la protesta pels mitjans públics hagi trobat ressò en institucions cinematogràfiques. El Festival Internacional de Cinema Documental de Jihlava va donar suport explícit a la vaga del 3 de novembre i va defensar la necessitat de mitjans públics independents i estables.
La mobilització també ha arribat a la formació artística. Els sindicats de l’Acadèmia de les Arts Escèniques de Praga, l’AMU, van declarar l’estat de prevaga vinculant expressament la reforma del finançament dels mitjans amb les intervencions en la gestió i els recursos del fons audiovisual. La institució aplega les facultats de teatre, cinema i televisió, i música i dansa.
Els sindicats de la companyia dramàtica del Teatre Nacional han anat més enllà: han reclamat la retirada de la reforma dels mitjans i la dimissió de Klempíř. El ministre ha defensat que el govern actua amb criteris d’economia i dona suport a la cultura, alhora que ha reconegut el dret dels actors a expressar el desacord.
La coincidència de periodistes, cineastes, actors i estudiants mostra fins a quin punt les mesures s’han percebut com una qüestió compartida. Els uns reclamen garanties per informar; els altres, estabilitat per crear. En tots dos casos, demanen que el suport públic sigui compatible amb una autonomia efectiva respecte de l’executiu.
Una crisi encara oberta
A data de 8 de novembre, els dos fronts es troben en moments diferents. La reforma del finançament de la ràdio i la televisió continua en tràmit i els seus detractors preparen una nova manifestació per al 15 de novembre a Letná, a Praga.
En el cinema, el govern ha aprovat la proposta pressupostària inicial per al 2027, però la negociació sobre els anys posteriors continua pendent. El sector ha evitat, de moment, la retallada que havia encès les alarmes; encara reclama garanties de continuïtat.
Les pròximes decisions parlamentàries i pressupostàries determinaran l’abast real dels canvis. Per a la televisió i la ràdio, la qüestió serà amb quins recursos i proteccions operaran si desapareix el cànon. Per al cinema, si l’acord del 2027 es tradueix en un horitzó estable. Darrere de les xifres hi ha el mateix problema institucional: com assegurar que els diners públics sostinguin una informació i una cultura capaces de conservar el criteri propi.
Comentaris (0)
Encara no hi ha comentaris publicats.