Vista urbana de Shenzhen el març del 2025
Shenzhen, març del 2025. Imatge de recurs de la ciutat. Fotografia: Fumikas Sagisavas / Wikimedia Commons, CC0, domini públic.

El 19 de novembre, Trump, Xi i Putin es van asseure junts a Shenzhen. Uns vuitanta minuts, una declaració de quatre punts i Trump camí de l’aeroport. Ni una paraula sobre Ucraïna, l’Iran o Corea del Nord. Molt soroll i poca endreça? Sí… però la foto també és un missatge.

Què van signar

Quatre coses en què és fàcil estar d’acord: reformar l’ONU, assegurar el subministrament de productes petrolífers, protegir la immunitat dels alts càrrecs davant tribunals com la Cort Penal Internacional, i repetir que «una guerra nuclear no es pot guanyar». Un analista de Brookings ho va anomenar «mínims comuns denominadors». I ni tan sols es van comprometre a tornar-se a veure.

Imagineu un consell d’administració que no aprova res, però deixa molt clar qui seu a la taula… i qui no.

Què volia cadascú

  • La Xina volia ser l’amfitriona i el centre, sense pagar res. Ho va aconseguir: Xi va sortir a la foto com el qui convoca els grans, i el «diàleg nuclear» sense dates li permet semblar responsable sense acceptar límits al seu arsenal, molt més petit que el dels altres dos.
  • Rússia volia sortir de l’aïllament. Ho va aconseguir, i a més s’hi va endur un regal: aquesta frase contra la Cort Penal Internacional, que té una ordre d’arrest contra Putin. I no té pressa: espera que passi Trump.
  • Els Estats Units hi van arribar amb poc marge. Després de perdre la Cambra a les eleccions de mig mandat, Trump és un president amb data de caducitat, i el Congrés pot bloquejar qualsevol alleujament de sancions.

És com una partida de pòquer en què dos jugadors saben que al tercer se li acaba el crèdit d’aquí a dos anys. Ningú aposta fort contra qui no podrà pagar.

Què podem esperar

  • Ucraïna, congelada. Si Moscou espera el successor de Trump i Washington no finança, el pes de sostenir Kíiv recau cada cop més en Europa.
  • Justícia internacional, afeblida. Que els EUA signin contra els «abusos» de la Cort Penal Internacional dona cobertura a qui la vulgui ignorar.
  • Comerç en «pau armada». La treva EUA–Xina venç el 10 de gener i s’anirà renovant a batzegades, amb els xips com a front principal i les terres rares com a arma xinesa a la reserva.
  • L’aigua que rebota cap a Europa. Si xinesos i nord-americans aixequen dics entre ells, l’excedent xinès no desapareix: busca una altra llera. Europa ja va tenir el 2025 un dèficit comercial rècord de 425.000 milions d’euros amb la Xina.

I Europa?

Absent de la taula, però present al menú: Trump la pressiona en defensa, la Xina en comerç i Rússia a Ucraïna. Brussel·les va respondre amb desdeny («una foto», «no estan d’acord en res»). I és veritat que la UE és el primer soci comercial de més de seixanta països. El problema és que té la cartera d’un gegant i la veu d’un comitè. Mentre no parli amb una sola veu, continuarà sent la convidada que s’assabenta de les decisions pel diari.

En una frase

Shenzhen no va ser una nova Ialta, sinó una fotografia del moment: la Xina al centre, Rússia rehabilitada, els Estats Units amb poc crèdit… i Europa mirant l’aparador des de fora.

Fonts principals: declaració de Shenzhen; anàlisis del Real Instituto Elcano, Chatham House, Brookings (Ryan Hass), Atlantic Council i Lowy Institute; AFP i Euronews.

Carles Muñoz
Ex empleat de banca retirat a Txèquia.